Amigues, amics. Ja estem en ple organitzant la segona part de les VIII Jornades d'Educació Infantil. 

Cada jornada que hem organitzat, des de les primeres, fa 18 anys a Teulada, s'ha desenvolupat d'una manera diferent, doncs les coses que haviem de comptar eren diferents. 

Hem fet jornades molt íntimes, i d'altres amb molt de rebombori, algunes han acabat en un matí, altres han durat un mes... i aquestes, les vuitenes, es desenvoluparan en 3 parts. La primera, es va fer a juliol, la segona serà a novembre i la tercera part, a març. Agafen dos anys, el 23 i el 24, agafen dos cursos,... però la temática girarà al voltant del decret 100/22.

En la primera vam parlar de les situacions d'aprenentatge, i el vehicle conductor va ser el programa "first dates". El nostre toc irònic, l'humor valencià, també forma part del que som, i conscientment el fem aflorar quan presentem les nostres propostes. 

A la segona part que estem preparant parlarem de un tema que us agradarà molt, i que us ajudarà molt a les classes: l'avaluació. Encara no volem contar-vos quin serà el vehicle conductor, volem aguantar la sorpresa un poc més, tot i que no tardareu massa en saber-ho. 

De la tercera part, que serà en març, ja un en parlarem més endavant, per no barrejar conceptes. 

Anem reservant agenda pel 25 de novembre. Ens tornarem a trobar a Ròtova !!!

Ho tens clar? pots matricular-te ací !!

Us oferim la possibilitat de formar-vos en una modalitat semipresencial com a opositor/a al cos de mestres, acompanyant-vos en el procés de creixement personal que implica la preparació del procés selectiu. Disposareu de tots els materials necessaris i comptareu amb la professionalitat i passió de 3 mestres amb més de 30 anys d’experiència al vostre costat.

La major part dels articles que escric estan basat “en fets reals”. Sovint son mirades a com enfoquem l’ensenyament basant-nos en com fan les criatures el seu aprenentatge. Altres venen directament de l’observació de què fan es criatures o per escoltar alguna xerrada seua. Aquest obeeix al darrer cas.

Escoltava aquest matí a la ràdio un comentari que fèiem uns filòsofs al voltant de comprar una màquina de cafè de càpsules o fer el cafè com tota la vida, amb la cafetera.  Desprès d’estar bona estona amb la discussió, el resum que m’ha quedat a mi és que ser d’esquerres dóna més feina que ser de dretes. Tot venia per que les capsuletes sempre et trauen el cafè igual, sense que tu hages de fer res, en canvi amb la cafetera ix el cafè que tu fas, és el teu art el que es vessa a la tassa.

Tinc costum de deixar-me notes al mòbil quan se m’acut alguna idea per escriure al bloc, i avui se m’han creuat dues entrades: d’una banda la que anava a escriure sobre el tema de l’avaluació: tova amb els nens, dura amb el sistema. Un tema que promet.

Açò és el que diu qualsevol xiquet o xiqueta quan comença un joc. Però dia a dia me n’adone que si també ho dic jo, si ho diem els mestres, les coses funcionen millor. No es tracta d’estar presents en les tasques, els jocs que ells realitzen diàriament, sinó de participar activament amb ells. De ser un més del joc, de la tasca. Jugar en el pati als mateixos jocs que ells i elles, fer construccions quan ells están fent-les, dibuixar quan ells ho fan o jugar a l’amagatall en educación física.

Caminant el llit del Túria, que per cert, està preciós, m’he creuat amb un noi que anava sobre un monopatí, amb un got de cafè a una mà i escrivint un missatge al mòbil amb l’altra. M’ha deixat bocabadat. Tindria 16 o 18 anys.

A l’educació infantil hem d’aprendre a conjugar polaritats: hem de mostrar afecte envers les criatures i alhora que els posem límits; hem de deixar-los expandir la seua creativitat i alhora els marquem pautes de treball; hem de fer-los sentir segurs i alhora valents;...

M’estic aficionant a Twitter. He de reconèixer que les piulades sovint et porten cançons inesperades, i sovint, els 140 caràcters que et permet aquesta xarxa social son suficients per canviar la teua manera de veure l’escola, la classe.

Amb les xiquetes i xiquets de 3 anys solem anar de visita a les cases de tots ells. Ja explicarem en un altre post el per què d’aquesta visita.