Però, i si aquesta mateixa energia, aquesta mateixa unitat, la dirigirem cap a construir una societat més justa, més igualitària i més solidària? Què passaria si posarem la mateixa passió en defensar l’educació pública, la sanitat universal, els drets socials o la integració de tots els col·lectius?
El futbol ens ha ensenyat que la passió és un motor poderós. Sabem el que és vibrar amb un gol, celebrar una victòria o sofrir una derrota com si fora nostra. Però també sabem el que és lluitar. Sabem el que és eixir al carrer per defensar els nostres drets, per reclamar una societat millor. La pregunta és: per què no ho fem amb la mateixa intensitat i unitat que quan animem a la nostra selecció?
Tenim el privilegi —i la responsabilitat— de viure en una societat diversa, rica en cultures, llengües i tradicions. Però també tenim reptes que ens demanen actuació col·lectiva: la desigualtat creixent, la precarietat laboral, els retalls en serveis públics fonamentals, la polarització social,... Si som capaços de posar-nos d’acord per animar un equip, per què no som capaços de posar-nos d’acord per construir un país més just?
Units per l’educació pública
L’educació és la base de qualsevol societat. Tenim un sistema educatiu que, malgrat els seus avanços, té molt per refer.
Imagina que, com a societat, posarem la mateixa passió que posem en el futbol en defensar una educació pública de qualitat, gratuïta i accessible per a tots. Una educació que no només forme professionals, sinó ciutadans crítics, empàtics i compromesos amb el ben comú. Si som capaços d’omplir estadis, per què no omplim les aules de recursos, els professors de reconeixement i els alumnes d’il·lusió?
Una sanitat pública que no deixe a ningú enrere
La sanitat pública espanyola ha estat, durant dècades, un exemple mundial. Però avui veiem com els retalls, les llistes d’espera i la manca d’inversió posen en risc aquest dret fonamental. Si ens indignem quan un àrbitre comet una injustícia en un partit, per què no ens indignem quan milers de persones estan en llistes d’espera, o per agafar torn al metge de capçalera has d’esperar dies?
Drets socials: el veritable camp de joc de la justícia
Som un estat amb una gran tradició de lluita social. Des de la defensa dels drets laborals fins a la lluita per la igualtat de gènere, passant per la integració de les persones migrants o la defensa dels col·lectius LGTBIQ+, hem demostrat que quan ens organitzem, els canvis són possibles.
Però encara queda molt per fer. La pobresa no és un joc, la exclusió social no és un partit i la injustícia no té temps afegit. Si som capaços de mobilitzar-nos per un Mundial, per què no ho som per acabar amb les desigualtats que divideixen la nostra societat?
El poder de la unitat: som un equip
El que va passar ahir amb el Mundial ens va recordar que, quan ens sentim part de quelcom més gran, som capaços de superacions increïbles. El repte ara és traduir aquesta unitat efímera en un compromís durador.
Tenim una oportunitat única: la de construir una societat on la passió pel ben comú siga tan forta com la passió pel futbol. On la defensa de l’educació, la sanitat i els drets socials sigui una causa que ens unisca a tots, sense importar d’on venim o quines són les nostres idees polítiques.
Com deia el poeta i escriptor Eduardo Galeano: "El futbol és el joc més bell del món, però la vida és molt més que un joc". Fem que la vida —i les causes que la fan més justa— siguen la nostra passió.
"El món no canviarà d’un dia per l’altre, però nosaltres podem començar a canviar-lo avui."
Escrit per Vicent Gracia.
20/07/2026