Imprimir aquesta pàgina
Dilluns, 01 Juny 2026 10:42

Ser mestra jubilada en temps de vaga

Quan tries aquesta professió, ser mestra, no ets conscient de les implicacions que va a suposar en la teua vida. Els vincles que estableixes amb el teu alumnat fan que comencen a formar part de la teua existència, i parles d’ells i elles, t’angoixen els seus problemes, busques la millor solució per cada entrebanc fins i tot posant diners de la teua butxaca. I això no s’acaba quan et jubiles. Sempre estàs en cos i ànima.

Deixes l’escola on has anat a treballar segurament durant molts anys (en el meu cas, més de 30), però no deixes el compromís de defensa de l’escola pública.

Quan entres en el cos de mestres et poses al servei de les criatures i les seues famílies, per donar-los tot allò que necessiten pel seu desenvolupament, i això va molt més enllà de continguts, objectius i situacions d’aprenentatge, estem parlant d’ajudar-los en el seu camí de construir-se com a persona, de caminar al seu costat fent d’exemple, de mostrar-los la teua forma de viure i ser persona, doncs això és el que van a aprendre de tu.

Ara estem en un procés molt complicat, que s’allargat innecessàriament, i que és semblant al que vam viure nosaltres al principi de la nostra carrera professional, a finals dels 80. Les lluites d’ara son hereves d’aquelles lluites. Els professionals que ara defensen l’escola pública, junt a les famílies, son els alumnes que ens veien quan nosaltres fèiem les vagues.

Sols puc agrair a totes les famílies i a tots els i les mestres que amb la seua vaga, amb les seues manifestacions, amb els seus cartells reivindicatius, estan lluitant per que continue l’escola pública. No podem deixar que un sistema que entre totes i tots estem construint es deixe morir pels interessos econòmics d’uns pocs.

Ànim i endavant. 

 

Escrit per Mercé Malonda

Imatge: façana de la casa feta l'1 de juliol de 2026