• Si fóra per diners, no aniríem a totes les eixides extraescolars ni als viatges de fi de curs,quedant-nos a dormir fora de casa i assumint una enorme responsabilitat.
• Si fóra per diners, no faríem reunions amb les famílies a les set o les huit de la vesprada per tal de facilitar la conciliació i que hi puguen assistir el màxim nombre de famílies possible.
• Si fóra per diners, no vindríem en cap de setmana a transformar els espais del centre per oferir més oportunitats d’aprenentatge al nostre alumnat.
• Si fóra per diners, no ens passaríem caps de setmana sencers preparant llibres, treballs,vídeos, materials i activitats.
• Si fóra per diners, no aniríem a recollir l’alumnat que arriba en autobús a les huit i mitja del matí des de la platja.
• Si fóra per diners, no ens reuniríem a hores intempestives per organitzar un musical, una festa o qualsevol activitat que faça escola i comunitat.
• Si fóra per diners, no celebraríem efemèrides com Carnestoltes o el Dia de l’Esport fora del nostre horari perquè les famílies també hi puguen participar.
• Si fóra per diners, no acudiríem fora del nostre horari laboral — fins i tot en cap de setmana— per obrir les portes del centre i descarregar material.
• Si fóra per diners, no faríem de fusters, pintors, llanterners o electricistes intentant mantindre en peu edificis que cauen a trossos.
• Si fóra per diners, no dedicaríem tantes hores invisibles a escoltar, cuidar, consolar, motivar i acompanyar el nostre alumnat.

Però ho fem.

I no ho fem per diners.

Ho fem perquè creiem en l’educació.

Perquè estimem la nostra escola.

Perquè defensem el futur dels nostres xiquets i xiquetes.

Perquè sabem que l’escola pública és l’única que obri les portes a tothom de veritat.

I precisament per això, continuem lluitant.

Escrit per: Joan Palmer Pastor,  Mestre en vaga des de l’11 de maig